Allò impossible sols tarda una mica més...

Per a alguns perseverança i per a altres tossuderia, és una qüestió de percepcions, com tot. Sense necessitat de posar-li nom perquè tothom sap a què ens referim, es tracta d'una d'eixes xicotetes grans coses que acaben definint l'actitud que alguns adopten davant la vida en certes ocasions. Com estem acostumats a escoltar, i no sense raó, aconseguir allò que perseguim no és gens fàcil; tampoc tindria mèrit si tot consistira en desitjar-ho, sense més. Cal saber que no és suficient amb voler quelcom malgrat que siga una condició necessària. La vida són reptes i amb aquestos, i amb el temps, anem aprenent vies i maneres de complir-los i, fins i tot, de marcar-nos-en de nous, la qual cosa possibilita regular el nostre aprenentatge per tal de, poc a poc, anar exigint-nos més i més cada dia i així, superar-nos. És fonamental marcar-se metes objectives i, fet això, ho és voler, perseverar, lluitar, seguir, intentar-ho de nou, buscar alternatives al camí preestablert. Es tracta d'un inconformisme deliciós.

 I és que, com ben bé em van dir, hi ha qui no sap viure sense Itaques, i m'encanta...