"Per que no conec a ningú més poc puntual que tu ni ganes que tinc. Per provocar que et maltracte quan intentes tocar-me el melic sense el meu permís, i per intentar-ho de nou quan et xille i aconsegueixes ficar-me nerviosa.
Per aguantar les meues coses estranyes de tant en tant i acabar aprenente (almenys escoltant) les cançons d' una no massa coneguda cantautora. I per deixar que em clave en tu sense enfadarte quan pronuncies paraules que a mi me sonen estranyes.
Perquè espere que te'n recordes d'eixe gest automàtic.
Perquè eres el meu muscle, estant prop i sense estar-ho. Perquè com una persona em va dir, hi ha persones en les que no fa falta pensar perquè sempre estan. I tu estàs. I per deixar-me entrar més enllà i per colar-te en la meua vida sense avisar.
Perquè hi ha persones que apareixen per a quedar-se.
Perquè necessite abraços i tinc la sort de tindre’ls. Per la complicitat.
I si, perquè sé que en el fons et caic mal, igual que tu a mi.
Gràcies, amiga "
És genial que, malgrat el pas dels anys, seguisca subscrivint cadascuna de les paraules escrites.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada