"La pena exhala un soplo plano que nos vuelve soñadores y nos hace mirar hacia el infinito, hacia el río del tiempo..."
Què difícil és de vegades comptar fins a tres quan ens sentim superats per circumstàncies adverses. És complicat fer valoracions positives quan sentim que ens topem amb un mur que ens impedeix veure més enllà. Hi ha moments en els quals, amb o sense motiu, ens convertim en éssers fràgils i vulnerables necessitats de coses que de vegades tant costa demanar. Perquè ningú ha dit que siga fàcil, i potser per això, cal que estiguem ben atents per percebre i veure un poc més enllà... O en definitiva, intentar travessar la barrera que impedeix que vejam allò essencial que, com deia Antoine de Saint-Exupéry, "és invisible als ulls". I així, no deixar-nos impregnar pels impulsos negatius ni per la ràbia momentània d'un instant de dolor, ni tampoc fer que aquest ens convertisca en qui no som. I és que, malgrat que de vegades és eixa pena la única manera de tornar a somniar i poder mirar cap a l'infinit, no val fer-ho de qualsevol manera ja que, al cap i a la fi, no es tracta de res més que d'intentar fer-nos la vida més fàcil o, perquè no, més meravellosa. I si no, no hi ha més que fer una ullada al nostre voltant per adonar-nos-en...
Quina preciosa reflexió.
ResponElimina