Lectura comprensiva

No m’obsessionen les panoràmiques ni els plànols generals. M’agrada poc mirar de lluny. Preferisc posar el zoom i apropar-me per contemplar allò que, a grans trets, havia intuït amb la mirada. Això no significa perdre de vista el llarga vistes, però sí implica emprar el temps en allò concret, i aprendre a llegir no sols les paraules.

La lectura comprensiva no va sols de signes gràfics, i és que els primers plànols conten vertaderes històries de vida. El dia a dia, i fins i tot la rutina, està plena de gestos que converteixen la quotidianitat en una novel·la vertaderament apassionant. Un bon dia o la manera d’observar poden marcar la diferència, i fins i tot la manera de  tocar-se els cabells o de col·locar-se el rellotge poden permetre’ns construir un relat. La manera en què les mans comuniquen parlen cada dia sobre qui som, així com l’expressió del nostre cos al rebre determinats missatges o la forma en que algunes persones respiren abans de disposar-se a atacar qualsevol problema. Però precisament el problema radica, malauradament, en què són moltes les persones que no són capaces d’imaginar ni tan sols un dels gestos esmentats ni d’associar-lo a cap persona del seu entorn; són moltes les persones que no volen llegir amb delicadesa i calma a qui tenen enfront, que creuen que passar els ulls per damunt és fer una lectura comprensiva. 

I no, doncs la cultura de la immediatesa i les presses no són aptes per tal de construir una societat que tinga, almenys, l’objectiu d’allunyar-se de la superficialitat i endinsar-se en eixa essència que hauria d’humanitzar-nos, i no al contrari.