Alguna vegada t'has parat a pensar en com eres
i no en com t'agradaria ser? En com esteu, i no en com t’agradaria que
estiguereu? En com et sents en realitat i no en com mostres sentir-te? En com és ell o ella? Pregunta't si t'agrada
el que hi ha ara i no en com creus que seran les coses d'ací qui sap quan,
d'ací que alguna cosa canvie –entre vosaltres-. Comença a contar-te veritats i escoltat’t;
deixa de tapar allò que no t’agrada de tu mateixa, i assumix-ho. No és fàcil
fer canvis, i menys quan la rutina s’apodera de tu. Se’ns oblida que el temps
passa i, el que és pitjor, que passen tantes coses i persones per davant de
nosaltres que és possible que, certes situacions, ens impedisquen coneixer’n de
noves. Alça el cap, respira, agafa aire, i fes front. A mitges tintes no paga
la pena.
 |
| Chema Madoz |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada