Tan iguals i tan diferents...
Hi ha nits que es converteixen en trobades que dibuixen somriures al rostre i fan que algunes paraules queden guardades a un racó especial de la memòria. I lluny de la mítica frase que afirma que ja res és el que era, ens n'adonem que ens tornem conscients que hi ha molt més que ens vincula del que ens poguerem pensar.
Les promeses valen ben poc en certes ocasions, és cert, però cal tenir intencions, i tenir cura d'allò que, d'alguna manera, sembla que es pot recuperar després de tant de temps.
Com es va dir, no sols val amb sentir, sinó també cal adonar-se'n i saber realment en què consisteix eixa compenetració, eixa sensació d'oblidar que ha passat temps pel mig, massa buit entre un i altre any; massa.
Fet això, vostés diran...
Este mola más que el del msn... y el colorido es genial... áparecí aquí por casualidad, pero me recordó a aquellos tiempos (en tu erasmus en Madrid) ( ya sabes quien soy ¿no?) en los que me rebañaba los sesos intentando pillar cada palabra en valenciano que te leía.. jejej Es agradable ver que sigues con tu escritura...la mare de deu como pasa el temp! y sin duda nunca veré a la sirenita como antes.. "com es diu ah peu" :) besillos desde los madridles
ResponEliminajejeje. Qué guay verte por aquí, Isa. Tengo ganas de verte, a ver si es prontito y nos contamos :-) Un besote!
ResponElimina