Dies vermells.

Incertesa, preses, indecisió i  eixos dies vermells dels quals parlava Audrey Hepburn a Desayuno con diamantes. I amb el temps, cada vegada més fronts oberts i tot es converteix en un voler i no poder i en assumir cicles rutinaris amb desgana. 

Les pors apareixen darrere dels somriures i tot se'ns torna més costera amunt, mentre les paraules ixen sense significat  i es perden en el no res. Es deixa d'agradar allò que es veu, i s'arriba a sentir que no s'és com s'hauria de ser.  I s'abandonen somnis per la conformitat de pensar allò de que la vida no consisteix tant en aconseguir-los sino en anar portant-la. 

I ens falten coses sense saber com dir-ho; i sense poder cridar, es crida.

Dies vermells, en definitiva.