cariÑos

Fa un temps ens preguntàvem si erem capaços d'entendre com ens sentíem davant les altres; ens preguntàvem si erem conscients de en què estàvem convertint-nos les unes per a les altres pel fet d'haver format, sense buscar-ho intencionadament, un espai que s'havia convertit en un lloc tan íntim que no sabíem com verbalitzar eixa sensació que compartíem i que tenia alguna cosa que vore amb l'amistat, i amb el suport incondicional.

Ara, lluny de qüestionar-ho, som tan conscients del que hi ha que ens dediquem a gaudir-ho cada dia, a valorar-ho i a sentir-ho. Preguntar-nos com és possible tanta connexió, tanta complicitat, tanta compenetració, lleialtat, i tant d'amor, s'ha convertit en una tònica habitual cada divendres... -estigues o no, també estàs. Sempre-. I acabem enaltint l'estima i tot allò que fa que la vida siga un poc més meravellosa. I és que, avui pilar fonamental de la meua vida, mai pensí -sincerament- que poguera comptar d'aquesta manera, amb un grup de persones que foren com una mena de segona pell. 

CariÑos no som sols els vins dels divendres per la vesprada i els sopars i les nits que s'allarguen-que també-. Som tot el que impliquen, el que comporten, la manera en que es passen eixes vesprades, nits, matins i dies. Som xarrades a la deriva, cafés i paraules que sabem que són resultat d'un fort impuls d'emoció. CariÑos és coneixer'ns com som, i estimar-nos així. Sense més. És un racó de tranquil·litat, de diversió i d'enriquiment personal sustentat per quatre pilars, fet cadascun d'una pasta ben distinta però no per això menys ben encaixada.

Tan iguals, i tan diferents... encara que no tant.

Sou mirades que parlen i abraços que abriguen. 

Gràcies, amigues, per donar-li un color tan especial a la meua vida...